Catalans, la terra és nostra.

Rugim juntament amb la gernació aplegada a la plaça de Sant Jaume, esgargamellant-nos, perdent la veu de tant victorejar al President Puigcercós mentre ens dona la bona nova: Malgrat totes les traves, malgrat tots els paranys amb els que ens han intentat barrar el camí, som aquí i cridem per celebrar-ho, sota un mar d'estelades que dansen victorioses al vent estival.
L'estelada, les quatre barres de sang sobre un fons daurat, coronades per una estrella roja, la que, a partir d'ara, serà la orgullosa bandera del nostre país, la República de Catalunya.
Al meu costat hi ha un home gran que ja no pot aguantar-se les llàgrimes i plora desconsoladament, feliç fins al punt de la incredulitat de que finalment hagi arribat el tant esperat dia.
Sonen els segadors i tothom, a l'uníson, entona la bella tonada de l'himne guerrer, la dreta al cor i el puny alçat: Bon cop de falç, bon cop de falç, defensors de la terra...
I és veritat, caldran molts bons cops de falç per defensar aquest petit troç de món que a partir d'ara ja podem anomenar pàtria, penso...
Catalans, diu el President, Catalans, la terra és nostra, i, si cal, si algú ho obvia, hem d'estar preparats per defensar-la, amb mots i amb pedres, amb bales i amb sang...

Que tremoli l'enemic...

Reformes

Veient l'abandó general a que hem condemnat aquest blog, he estat pensant. He tingut una millor idea per una narració col·lectiva...

18 de juliol de l'any de nostre senyor 2018

Al president del Govern d'Espanya, Excelentísimo José Fernandez,

Aquesta podría ser la última carta que enviés com a repesentant dels meus. Ho hem probat de totes les maneres posibles, pero vosté sembla decidit a no acceptar-nos a mi i els meus exercint els nostres drets. No es una qüestió de força, no es una qüestió d'orgull. És una qüestió de dignitat popular. Els Catalans n'estem farts dels abusos del seu país. Per això vam declarar la independència i per això la defensarem a ultrança.

No desitgem una guerra amb els nostres veïns, però no es pensi ni per un moment que podrà acovardirnos amb les seves amenaces com pretenen alguns sectors de la població espanyola. Ja ho hem provat de totes les maneres posibles. Així que, com diuen a la meva terra: A cagar!

Atentament,

Molt honorable Sr. president, Joan Puigcercós i Boixassa

PD: La gràcia es representar les fases d'aquest conflicte en base a les premises. D'aqui a 10 anys, suposem que Catalunya s'ha declarat independent seguint un envellit president Puigcercós. L'estat español, ecapcelat per un jovenissim president Fernández (actualment líder de les joventuts del PP de León). Amb la mort del rei i la prematura i misteriosa desaperició del príncep (suposadament a mans d'ETA, pero ningú ho ha reivindicat. En realitat es va perdre sol amb el bribón... o el que surti, es un relat obert). Bé, nosaltres serém 10 anys més vells. Si voleu canviar alguna de les premises digueu-ho...