Catalans, la terra és nostra.

Rugim juntament amb la gernació aplegada a la plaça de Sant Jaume, esgargamellant-nos, perdent la veu de tant victorejar al President Puigcercós mentre ens dona la bona nova: Malgrat totes les traves, malgrat tots els paranys amb els que ens han intentat barrar el camí, som aquí i cridem per celebrar-ho, sota un mar d'estelades que dansen victorioses al vent estival.
L'estelada, les quatre barres de sang sobre un fons daurat, coronades per una estrella roja, la que, a partir d'ara, serà la orgullosa bandera del nostre país, la República de Catalunya.
Al meu costat hi ha un home gran que ja no pot aguantar-se les llàgrimes i plora desconsoladament, feliç fins al punt de la incredulitat de que finalment hagi arribat el tant esperat dia.
Sonen els segadors i tothom, a l'uníson, entona la bella tonada de l'himne guerrer, la dreta al cor i el puny alçat: Bon cop de falç, bon cop de falç, defensors de la terra...
I és veritat, caldran molts bons cops de falç per defensar aquest petit troç de món que a partir d'ara ja podem anomenar pàtria, penso...
Catalans, diu el President, Catalans, la terra és nostra, i, si cal, si algú ho obvia, hem d'estar preparats per defensar-la, amb mots i amb pedres, amb bales i amb sang...

Que tremoli l'enemic...