L'adéu

- Me'n vaig al front.-

El pare resta immòbil, assegut al sofà. No em mira. Sento un sanglot apagat que prové de la cuina i un plat que s'estabella contra el terra. La mare també és a casa...

- Me'n vaig al front- Repeteixo.- Avui ens hem anat a allistar.- El pare continua sense mirar-me a la cara. Té quaranta-set anys, massa gran, massa cansat... Aquest és un viatge en el que no em pot acompanyar, una aventura de la que no em pot protegir ni dissuadir... això li dol.

- Pare?- Lentament, gairebé amb temença, gira el cap i em mira directament als ulls. S'intueix una llàgrima a la seva mirada. Finalment supero l'autocontenció; és dur, molt dur, mantenir-se lúcid i ferm.

(continuarà, fragment no acabat...)

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perque no era comunista. Quan van empresonar als socialdemòcrates, vaig callar, porque no era socialdemòcrata. Quan vingueren a buscar als sindicalistes, no vaig protestar, porque jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar a los jueus, no vaig protestar, porque jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no quedava ningú que pogués protestar.

Martín Niemöller

Tenim una posibilitat contra 10.000, pero això es tot el que ens fa falta.

Resistirem

Estem aplegats davant el televisor, hi som tots: N, M, X, G, F, T, P, R, S... fins a catorze espectants joves en una atapeïda sala sumida en la semitenebra d'un petit llum elèctric (fa dos dies que ens van tallar l'electricitat, i la Generalitat encara no l'ha pogut reestablir) A la pantalla, secundat pels Consellers M i Garcia, finalment apareix el president Puigcercós, ullerós i sensiblement més prim que dues setmanes enrere.

"Catalans" diu "Hem rebut la següent notificació del president del nostre país veï, Espanya, José Fernández:

- Señor Puizercos (o como se llame):

Le hago saber que no vamos a tolerar sus ansias separatistas un día mas. La ilegal República Catalana ya ha durado en demasía. Le hago saber que, si en las siguientes veinticuatro horas no ha dimitido y confirmado la sumisión de susodicho territorio a la Madre Pátria y a la regente Doña Elionor, tenemos permiso de la comunidad internacional para la iniciación de las hostilidades con el fin de que la región de Cataluña recupere el sentido común y ratifique su total lealtad para con el Estado Español, y su tutela bajo el estandarte de su ilustrísima majestad Elionor de Borbón.

Tiene veinticuatro horas.-

"Aquest acte representa una amenaça sense precedents a la legitimitat de Catalunya i les seves institucions, només igualada per la infame massacre de ciutadans catalans per part del maleït Felip V i el generalíssim, encara no farà un segle... Parafrasejant al general Espartero: Catalunya s'ha de bombardejar cada cinquanta anys, que si no hi creixen rates... Bé, sembla que ens n'han donat quaranta de marge... Tingueu present que la Generalitat no cedirà, que el poble de Catalunya no cedirà, que ens mantindrem fidels a la sang dels gloriosos avantpassats que ens corre per les venes, i, aquest cop sí, Catalans, vencerem, perquè tenim la raó i perquè tenim la força.

Des d'ara mateix, crido a sometent a tots els homes i dones aptes d'entre vint i trenta-cinc anys, que es presentin immediatament a llurs ajuntaments per tal d'ésser assignats a les unitats corresponents.

Catalans, l'hora és greu, i ens suposarà la prova definitiva com a poble. Però, malgrat totes les traves i adversitats, resistirem.

Resistirem."