L'adéu

- Me'n vaig al front.-

El pare resta immòbil, assegut al sofà. No em mira. Sento un sanglot apagat que prové de la cuina i un plat que s'estabella contra el terra. La mare també és a casa...

- Me'n vaig al front- Repeteixo.- Avui ens hem anat a allistar.- El pare continua sense mirar-me a la cara. Té quaranta-set anys, massa gran, massa cansat... Aquest és un viatge en el que no em pot acompanyar, una aventura de la que no em pot protegir ni dissuadir... això li dol.

- Pare?- Lentament, gairebé amb temença, gira el cap i em mira directament als ulls. S'intueix una llàgrima a la seva mirada. Finalment supero l'autocontenció; és dur, molt dur, mantenir-se lúcid i ferm.

(continuarà, fragment no acabat...)