18 de juliol de l'any de nostre senyor 2018
Al president del Govern d'Espanya, Excelentísimo José Fernandez,
Aquesta podría ser la última carta que enviés com a repesentant dels meus. Ho hem probat de totes les maneres posibles, pero vosté sembla decidit a no acceptar-nos a mi i els meus exercint els nostres drets. No es una qüestió de força, no es una qüestió d'orgull. És una qüestió de dignitat popular. Els Catalans n'estem farts dels abusos del seu país. Per això vam declarar la independència i per això la defensarem a ultrança.
No desitgem una guerra amb els nostres veïns, però no es pensi ni per un moment que podrà acovardirnos amb les seves amenaces com pretenen alguns sectors de la població espanyola. Ja ho hem provat de totes les maneres posibles. Així que, com diuen a la meva terra: A cagar!
Atentament,
Molt honorable Sr. president, Joan Puigcercós i Boixassa
PD: La gràcia es representar les fases d'aquest conflicte en base a les premises. D'aqui a 10 anys, suposem que Catalunya s'ha declarat independent seguint un envellit president Puigcercós. L'estat español, ecapcelat per un jovenissim president Fernández (actualment líder de les joventuts del PP de León). Amb la mort del rei i la prematura i misteriosa desaperició del príncep (suposadament a mans d'ETA, pero ningú ho ha reivindicat. En realitat es va perdre sol amb el bribón... o el que surti, es un relat obert). Bé, nosaltres serém 10 anys més vells. Si voleu canviar alguna de les premises digueu-ho...
